Puc ser pare després d’una vasectomia?

En cas de vasectomia prèvia

La infertilitat induïda per la cirurgia de planificació familiar (vasectomia) és relativament freqüent, ja que les circumstàncies de cada persona són un factor canviant que ens obliga de vegades a replantejar-nos situacions que abans semblaven inamovibles.

La reproducció humana és un àrea molt especialitzada de la medicina, que comparteix coneixements de la ginecologia i la biologia de la reproducció i que ha desenvolupat procediments per identificar i tractar situacions d’esterilitat de vegades complexes. Per aquest motiu, disposa de mitjans per solucionar casos en els quals, després d’haver realitzat amb anterioritat una vasectomia, l’home es planteja ara tenir un fill.

Les possibilitats terapèutiques actuals són dues:

  • Fecundació in vitro (FIV) amb injecció intracitoplasmàtica d’espermatozous (ICSI) recuperats de testicle, epidídim o conducte deferent.
  • Microcirurgia reparadora de la via seminal (vasovasostomia)

Els factors que principalment influiran en l’elecció d’una d’aquestes opcions són l’edat de la dona (superior o inferior a 35 anys) i la previsió de més d’una gestació en un futur.

En el cas que l’edat de la dona sigui superior als 35 anys i/o que la voluntat en la parella sigui la de no intentar més gestacions una vegada aconseguida la primera, s’orientaria cap a un tractament mitjançant la recuperació quirúrgica d’espermatozous més FIV-ICSI. En aquesta opció, el temps que transcorre entre l’aplicació de la tècnica i el possible resultat de gestació és relativament curt i, en cas de no desitjar cap altre embaràs, no serà necessari per a la parella l’aplicació de mètodes anticonceptius.

Si el que es requereix és una repermeabilització de la via seminal amb l’objectiu d’aconseguir una gestació espontània, l’opció adequada serà la reparació microquirúrgica dels deferents. En aquest cas i en cas que s’obtingui un resultat satisfactori tant en la presència de nou d’espermatozous en l’ejaculat com en la consecució d’una gestació espontània, la parella haurà d’aplicar mesures anticonceptives en el cas de no desitjar una nova gestació. A més, amb aquesta tècnica el temps necessari per a la comprovació de resultats és més llarg, de manera que es desaconsella l’aplicació d’aquesta tècnica en dones de més de 35 anys.

Quan després d’una vasovasostomia no s’aconsegueix l’embaràs desitjat, tant perquè persisteix l’absència d’espermatozous en l’ejaculat o perquè el nombre és reduït, es podrà plantejar igualment l’ús de tècniques de reproducció assistida (FIV-ICSI).

Estudi d’infertilitat

L’estudi bàsic d’infertilitat consisteix en una sèrie d’anàlisis, determinacions i proves complementàries que es realitzen per conèixer la fertilitat teòrica de la parella abans de planificar un cicle de FIV- ICSI:

En la dona

  • Cal obtenir un registre de la temperatura basal dels últims mesos, amb la finalitat de conèixer si l’ovulació es produeix i, si és així, en quin dia del cicle menstrual.
  • També es practica una anàlisi de sang, per comprovar que no existeixin alteracions hormonals (FSH, LH i Estradiol).

En l’home

A l’home se li practica, mitjançant anestèsia local, una aspiració del conducte deferent o directament de l’epidídim, cosa que permet conèixer la qualitat de la mostra seminal i amb això les possibilitats reals de realitzar el cicle de FIV- ICSI. Un cop estudiada, aquesta mostra es congela per a la seva ocupació en el cicle de FIV- ICSI. Si no s’obtingués una mostra de prou qualitat, encara pot realitzar-se una biòpsia testicular (prendre una mostra de teixit del testicle), amb la finalitat d’obtenir els espermatozous. Aquesta intervenció pot realitzar-se al mateix dia o en una ocasió posterior.

En el cas que es pensi que pot existir alguna patologia endometrial, es pot aconsellar una histeroscòpia. És una exploració de l’interior de la cavitat uterina, que es realitza sense necessitat d’anestèsia. Permet arribar al diagnòstic de certs problemes i proposar el tractament més indicat. Si s’identifica un mioma o un pòlip, per exemple, el tractament seria la seva extirpació, que pot realitzar-se en el mateix acte quirúrgic o podria ser necessari programar una intervenció posterior.

Tècniques per obtenir una mostra de semen en cas de vasectomia

En general els procediments que s’utilitzen per tractar aquests casos d’esterilitat, en el cas que no existeixi cap problemàtica en la dona, pretenen obtenir una mostra de semen de prou qualitat per recuperar els espermatozous que es faran servir per fecundar els òvuls de la dona.

La reproducció assistida, especialment en aquest cas, consisteix en una sèrie de tècniques fines que integren especialistes ginecòlegs, andròlegs i biòlegs, i que es realitzen en centres especialitzats.

  1. Microaspiració del conducte deferent o epididimària
  2. Microcirurgia reparadora de la via seminal (vasovasostomia)

1.- Microaspiració del conducte deferent o epididimària:

Es realitza amb anestèsia local i consisteix a aïllar el conducte deferent per a obrir-hi una incisió i introduir un fi catèter, mitjançant manipulació amb lupa quirúrgica. Posteriorment es realitza una suau aspiració controlada mitjançant un equip calibrat que permet obtenir una petita quantitat de líquid. Aquest líquid s’estudia al microscopi i s’identifiquen i recuperen els espermatozous, els quals seran congelats i es faran servir en la fecundació dels òvuls de la dona. Aquest procediment també pot realitzar-se a l’epidídim, segons l’apreciació de l’andròleg per a cada cas particular.

Si es coneix amb antelació la possibilitat d’obtenir espermatozous de qualitat, aquest procediment pot també realitzar-se al mateix dia de la punció fol·licular, quan s’obtenen els òvuls de la dona.


2.- Vasovasostomia:

En aquesta situació, a més de la FIV- ICSI, pot plantejar-se també l’opció d’una vasovasostomia, una intervenció quirúrgica minuciosa que consisteix a intentar recanalitzar el conducte deferent que va ser seccionat durant la vasectomia. Aquesta tècnica es realitza amb anestèsia local i s’utilitza la magnificació òptica (una lupa quirúrgica) ja que el conducte deferent ha de ser re-anastomosat de forma perfecta, unint els dos caps. Primer cal fer teixit nou, eliminant els extrems cicatricials proximal i distal (els punts on es va seccionar el deferent) i posteriorment s’ajunten i es suturen amb fils molt fins.

Un cop realitzada la vasovasostomia cal esperar un temps (uns mesos) per poder avaluar el resultat (si s’obtenen espermatozous en l’ejaculat). Encara que aparentment es tracta d’una solució senzilla per a un cas de vasectomia, l’eficàcia real d’aquest procediment presenta certs problemes:

Encara que no és habitual, no sempre és possible realitzar correctament la vasovasostomia, ja que els extrems del conducte deferent es retreuen i poden quedar molt lluny entre ells.
Que la cirurgia sigui un èxit no garanteix els seus resultats, ja que, a més d’encarar i suturar bé els extrems del conducte deferent, també cal aconseguir que recuperi la seva capacitat de transportar el líquid seminal, cosa que no es pot saber en el moment de la intervenció. És possible que no apareguin espermatozous en l’ejaculat.
Encara que els dos inconvenients anteriors es superin amb èxit, pot donar-se el cas que la quantitat d’ejaculat o la seva concentració d’espermatozous no permetin obtenir prou material per realitzar una inseminació artificial. En aquest cas caldria recórrer a la FIV- ICSI.

Per tot això, quan es desitja un fill després d’una vasectomia, és actualment més aconsellable orientar-se cap a una FIV- ICSI. En el cas que el plantejament sigui diferent, és a dir que es desitgi fundar una nova família i tenir diversos fills, l’opció de la vasovasostomia pot ser una bona alternativa, sobretot si la dona és prou jove com per preveure que la seva fertilitat encara pugui conservar-se durant uns anys.

Tornar a les Preguntes Freqüents

La teva primera visita, sense compromís