L’ovodonació  és l’entrega anònima i altruista d’òvuls d’una dona (donant) per tal que una altra dona (receptora) aconsegueixi quedar-se embarassada. Gràcies a la donació d’òvuls i als tractaments de reproducció assistida, moltes dones que no aconsegueixen concebre amb els seus òvuls tenen l’oportunitat de ser mares.


Donació d’òvuls i semen de la parella

Fecundacioa in Vitro amb ovuls de donant i semen de la parella

 

Els límits de la reserva ovàrica

Des de la pubertat, les dones produeixen un òvul madur aproximadament cada 28 dies. Si un espermatozoide el fecunda, es convertirà en un preembrió. Si l’òvul no és fecundat, es perdrà amb l’hemorràgia menstrual.

Els òvuls, les cèl·lules sexuals femenines, són portadors de la càrrega genètica. Des del seu naixement, una dona sana compta amb uns 400.000 oòcits als seus ovaris; és la seva reserva ovàrica. Els oòcits són les formes immadures dels òvuls, i la seva quantitat i qualitat decreixen amb el pas del temps, particularment a partir dels 35 anys d’edat. De fet, durant tot el període fèrtil de la dona, únicament un oòcit de cada mil (és a dir: no més de 400) madura i és apte per ser fecundat.

Els òvuls de les donants procedeixen d’aquesta reserva natural emmagatzemada als ovaris. Per a la donant, no hi ha cap pèrdua, ja que l’ovodonació aprofita uns quants òvuls que no hauria arribat a fer servir mai.

Qui necessita la donació d’òvuls?

Les dones que recorren a l’ovodonació no poden tenir fills amb el seu propi material genètic. Els casos en què cap tractament mèdic o quirúrgic pot revertir la situació es deuen, principalment, a tres motius:

  • Quan la dona presenta menopausa precoç, és a dir, ha esgotat la seva reserva ovàrica anys abans del que seria natural.
  • Quan a la dona se li han extirpat els ovaris per algun tumor o quan els òvuls no són útils per ser fecundats.
  • Quan els òvuls propis de la dona han perdut tota qualitat, a causa del pas dels anys. Aquest és un procés que s’inicia als 35 anys; cada cas ha de ser avaluat pel metge, de manera personalitzada.

Quin és el procediment?

Qualsevol dona sana que compleixi amb les condicions que estableix la legislació pot donar els seus òvuls. Les donants són sempre dones d’entre 18 i 35 anys que realitzen una sèrie completa de tests psicològics, mèdics i genètics. A la Clínica Eugin, de totes les dones que sol·liciten ser donants, només el 47 % complirà els requisits necessaris per poder realitzar finalment el tractament.

D’acord amb la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció assistida a Espanya, l’equip mèdic ha de procurar que hi hagi la màxima similitud fenotípica i immunològica entre la donant i la receptora i/o la seva parella. El matching o aparellament entre donant i receptora permet el màxim grau de semblança en característiques físiques com el to de la pell, l’altura o el color del cabell. D’aquesta manera, es facilita la integració del futur nadó en el si familiar.

Tan sols els grans centres com EUGIN són capaços d’efectuar un aparellament precís, tenint en compte les teves característiques físiques així com un grup sanguini compatible. A més, si ho desitges, EUGIN t’ofereix, també, la possibilitat de realitzar un estudi de compatibilitat genètica amb la teva parella.

El tractament amb òvuls de donant

La tècnica de reproducció assistida habitual amb òvuls de donant és la fecundació in vitro (FIV). Consisteix a fecundar un òvul amb un espermatozoide fora de l’úter i presenta una probabilitat certificada d’embaràs de fins al 94 %.

Després de la primera visita amb el metge, la trobada següent té lloc entre dues setmanes i 45 dies després de l’inici del tractament. És llavors quan es transfereix l’embrió o els embrions resultants de la FIV a l’úter de la dona. Després de la correcta implantació de l’embrió, la gestació seguirà el seu curs exactament igual que en un embaràs natural.

Darrera Actualització: gener 2018