Què és la donació d’òvuls?

Donació d’òvuls

La donació d’òvuls és el lliurament anònim, altruista i desinteressat d’òvuls, d’una dona a una altra, per tal que la receptora pugui tenir un fill.

El Programa EUDONA és una iniciativa privada que pretén ajudar les dones que ho desitgin a ser candidates a donants d’òvuls, amb la finalitat que aquests òvuls siguin emprats per parelles que no poden disposar-ne dels seus propis.

De forma natural, una dona produeix cada mes un òvul madur. Si és fertilitzat es convertirà en embrió i es desenvoluparà durant l’embaràs, però es perdrà durant la regla en cas que no sigui fecundat.

Una dona sana disposa des del seu naixement d’uns 400.000 ovòcits en els seus ovaris. Aquests són les formes immadures dels futurs òvuls. Durant tot el període fèrtil de la seva vida, només un de cada mil (no més de 400) arribaran a madurar i, per tant, a tenir la possibilitat de ser fecundats.

Cada mes, diversos ovòcits inicien al mateix temps un procés de desenvolupament que acaba el dia de l’ovulació. Només un d’ells arriba en aquest moment a ser un òvul madur, mentre que els altres s’atrofien i no seran ja útils. D’aquesta forma, l’organisme de la dona es prepara per a l’embaràs, si aquest és el seu desig. Si no és així, aquest òvul és ja innecessari s’elimina juntament amb l’hemorràgia menstrual.

La donació d’òvuls es defineix com el lliurament (anònim, gratuït i altruista) d’alguns òvuls d’una dona perquè una altra pugui aconseguir tenir un fill. Aquests òvuls procedeixen, per tant, de la reserva natural que existeix en els ovaris i que, habitualment, mai arribaran a ser utilitzats.

La donació d’òvuls, per tant, encara que de fet consisteix en el lliurament d’alguna cosa pròpia a una altra persona, no condiciona en si mateix la pèrdua definitiva d’alguna cosa irrecuperable. Podria dir-se que és també una forma d’aprofitar alguns dels òvuls que una dona no arribarà mai a fer servir.

L’òvul femení duu la dotació cromosòmica de la dona igual que l’espermatozou la duu de l’home. No obstant, les persones som éssers únics i irrepetibles perquè en el moment de la fertilització de l’òvul es produeix la barreja de la informació genètica del pare i de la mare en un procediment que condiciona que la combinació de les característiques d’ambdós progenitors sigui sempre diferent.

A més, la maternitat és un procés llarg en el qual el futur individu manté una relació íntima amb la seva mare. En aquest procés rebrà no només els nutrients necessaris per al seu desenvolupament, sinó també la protecció immunològica de la dona que l’alberga. Finalment, només l’amor que els pares ofereixen a un nen nascut en el si d’una família que el desitja pot realment donar a aquest individu la seva condició de persona.

Dit d’una altra manera, si bé la donació d’un òvul aporta una part principal i insubstituïble en la creació d’un nou ésser, també són insubstituïbles la fecundació amb el semen de l’home, la culminació feliç de tot el procés de la gestació i, finalment, l’educació del nou ésser en el si d’una família on és desitjat i estimat.

Qui necessita una donació d’òvuls?

Els òvuls procedents de donació són l’única alternativa per a certes dones poden que no poden tenir fills. Això succeeix en aquells casos en els quals no existeix tractament mèdic o quirúrgic perquè una parella pugui arribar a concebre el seu propi fill.

Les causes per les quals una dona té necessitat de recórrer a una donació d’òvuls són variades, però es resumeixen en dos grans grups: la dona ja no disposa d’òvuls en els seus ovaris o aquests no són útils per tenir fills.

Qui són les dones que no tenen òvuls?

El motiu principal que causa que una dona ja no tingui òvuls disponibles és una situació que es denomina menopausa precoç. Apareix abans de l’edat normal i consisteix, de forma abreujada, en que l’etapa natural de la menopausa s’avança entre 15 i 20 anys al moment que hauria de tenir lloc de forma natural. És a dir una dona entra en la menopausa quan encara és molt jove. Lògicament, si aquesta dona no havia tingut descendència, no podrà ja tenir-la de cap manera que no sigui mitjançant una donació d’una dona fèrtil.

Gràcies a estudis epidemiològics se sap que aproximadament un 5% de les dones desenvolupa aquesta patologia, un nombre major del que imaginen moltes persones no coneixedores d’aquests temes.

En altres ocasions la causa és de tipus mèdic, com és el cas d’aquelles dones a les quals se’ls ha hagut d’extirpar els ovaris per alguna patologia tumoral, per exemple. Lògicament, una vegada restablides, aquestes dones tampoc podran tenir fills propis si no és gràcies a la donació d’òvuls d’una altra dona.

En quins casos una dona no pot disposar dels seus propis òvuls?

En el cas de certes anomalies genètiques en les quals els òvuls no disposen de la capacitat d’engendrar fills sans perquè la seva dotació cromosòmica és defectuosa.

En altres casos, no és aconsellable des del punt de vista mèdic que una dona tingui fills, perquè existeix el risc de transmetre una malaltia hereditària que prové de la seva branca familiar. Això succeeix en el cas de certes malalties com és el cas de l’hemofília, una malaltia que afecta la coagulació de la sang.

La donant d’òvuls

Qualsevol dona sana que reuneixi les condicions que estableix la legislació pot ser donant d’òvuls. Un cop trobada la donant i, amb la finalitat de dur a terme la donació, cal sincronitzar els cicles menstruals de les dues dones. Ambdues han de trobar-se, per tant, en la mateixa fase del seu període, cosa que s’aconsegueix mitjançant un tractament farmacològic adequat que permet regular el cicle de forma fàcil i eficaç.

Com que de forma natural només es desenvolupa un òvul cada mes en els ovaris d’una dona, la donant rep un tractament per estimular el seu cicle ovàric i aconseguir així que maduri més d’un òvul en el cicle. Això es fa perquè no tots els òvuls obtinguts arriben a ser realment útils per a la donació. Alguns no evolucionen normalment i no arriben a completar la maduració, mentre que uns altres no seran fecundats per causes que encara desconeixem.

El control del tractament es realitza mitjançant una sèrie d’ecografies i anàlisis hormonals. Més endavant, poc abans del moment de l’ovulació, s’obtenen els òvuls directament dels ovaris per aspiració ecogràfica.

La receptora

Donat que els òvuls no poden conservar-se, el cicle ovàric de la receptora s’ha de sincronitzar amb el de la donant, de manera que coincideixi ambdues el moment de l’ovulació, que és l’adequat tant per a l’obtenció dels òvuls de la donant com per la concepció de la receptora.

La dona que serà la receptora dels òvuls rep una medicació adequada que prepararà l’endometri per rebre i albergar l’embrió. L’endometri és un epiteli que es troba en l’interior de l’úter i que permet que l’embrió trobi un clima adequat per niar. L’endometri, quan una dona no queda gestant, degenera cada mes i s’elimina amb la regla.

Com s’empren els òvuls donats?

El procediment emprat es denomina fertilització in vitro (FIV). Es tracta d’una tècnica freqüentment utilitzada per tractar problemes de fertilitat en parelles estèrils i consisteix a cultivar en un mitjà especial de laboratori els òvuls obtinguts de la donant juntament amb semen de la parella de la receptora.

Posteriorment, els embrions aconseguits es transfereixen a l’interior de l’úter de la receptora, on continuaran el seu creixement si la implantació es culmina amb èxit. Normalment se’n transfereixen dos o tres, perquè acostuma a prendre’n només un.

Quan existeixen a més a més problemes derivats de l’home (com que el semen sigui escàs), se sol emprar altra tècnica complementària que es diu injecció intracitoplasmàtica d’espermatozous (ICSI). Consisteix en una manipulació microscòpica de tècnica molt fina, mitjançant la qual s’introdueix manualment un espermatozou en l’interior de l’òvul. Aquest òvul, una vegada fecundat, és el que es transfereix, com en el cas anterior, a l’úter de la receptora.

Legislació sobre la donació

Tenir fills és un dret recollit en la Constitució Espanyola. La donació és, doncs, un mitjà que permet que puguin ser mares aquelles dones estèrils a causa de patologies o situacions que no tenen tractament mèdic. D’aquesta manera, aquestes dones poden trobar una solució al seu problema que d’una altra manera les conduiria de forma inevitable a l’adopció com únic recurs per tenir un fill.

La donació d’òvuls és un procediment autoritzat i regulat per la nostra legislació. En concret existeixen, entre d’altres, dos textos legals que són la base de la normativa.

La Llei 14/ 2006 sobre tècniques de reproducció assistida és el marc jurídic que regula les ajudes que la medicina pot oferir per solucionar els problemes d’esterilitat o d’infertilitat de la parella, tant des del punt de vista mèdic com ètic o jurídic. El Reial decret 412/1996 és el text que desenvolupa de forma detallada aquesta Llei amb referència a tots els aspectes del procés de la donació dels gàmetes femenins (els òvuls).

En resum, diuen aquests textos que:

  • La donació de gàmetes (òvuls) per a les finalitats autoritzades per la llei (en aquest cas perquè una dona estèril pugui tenir un fill) és un contracte gratuït, formal i secret, concertat entre la donant i el centre mèdic, que es formalitzarà per escrit, i que la donació mai tindrà caràcter lucratiu o comercial.
  • També s’especifiquen els estudis i controls sanitaris que s’han de practicar en les donants i usuaris, amb la finalitat de garantir que es trobin en bon estat de salut.
  • Les donants d’òvuls han de tenir 18 anys i no més de 35, han de tenir capacitat d’obrar i han d’estar en bon estat de salut psíquica i física.
  • La donació s’haurà de formalitzar mitjançant un contracte escrit, després que la donant hagi rebut una informació completa de tot el procediment.
  • La donació ha de ser un acte voluntari, que la donant realitza sense cap tipus de coacció o engany.
  • Ha d’existir total garantia de secret i tota la informació serà tractada i custodiada amb la més estricta confidencialitat.
  • En cas que la donant ja tingués fills, no han de ser més de sis, i no s’acceptarà en cap cas que pugui tenir més de sis fills com fruit de les seves donacions.
  • Cal garantir la màxima similitud fenotípica i immunològica entre les donants disponibles i la receptora.

Com es pot ser donant?

La legislació especifica que podran ser donants d’òvuls les dones que així ho desitgin i que reuneixin els requisits següents:

  • Que tinguin 18 anys i no més de 35 anys
  • Que estiguin en bon estat de salut física i psíquica.
  • Que signin el corresponent contracte.
  • Que tinguin capacitat legal per concedir la seva autorització.

Per ser donant cal anar a un centre que disposi d’un programa de donació i seguir un procés en el qual es rebrà tota la informació necessària i s’avaluarà l’estat de salut física i psíquica de la donant.

Per aquest motiu, a la candidata se li practicarà un reconeixement mèdic, que inclourà els antecedents personals i familiars, a més d’un examen físic que contindrà dades referents a:

  • Talla, pes.
  • Color de pell (pàl·lida, morena).
  • Color d’ulls (marró, blau, verd, ambre, negre, altres).
  • Color dels cabells (ros, castany clar, castany fosc, negre, pèl-roig, altres)
  • Textura dels cabells (llis, ondulat, arrissat, altres).
  • Grup sanguini i factor Rh (A, B, AB, O, +, -, altres).
  • Raça.

També es realitzaran en totes les donants estudis de:

  • Grup sanguini i factor RH.
  • VDRL o prova similar per detectar la sífilis.
  • Anàlisi per detectar hepatitis.
  • Test de detecció de marcadors de VIH.
  • Estudi clínic per a la detecció de rubèola.
  • Estudi clínic per a la detecció d’infecció per Neisseria gonorreae i Chlamidia tracomatis.

D’aquesta forma, a una dona candidata a donant d’òvuls se li practica una revisió mèdica i ginecològica completa i gratuïta. Aquesta revisió mèdica, necessària per garantir el seu estat de salut per a la donació, li permet tenir informació concreta sobre el seu estat físic i analític.

Compensacions

Un acte com la donació d’òvuls aporta una sèrie de satisfaccions personals que són patrimoni particular de cadascú. A més, el fet de ser inclosa en un programa de donació permet a una dona conèixer el seu estat de salut ja que per ser donant d’òvuls cal tenir bon estat de salut, cosa que s’ha de comprovar mitjançant exploracions i anàlisis.

D’altra banda, també hi ha la possibilitat que la donant rebi una compensació en espècie o econòmica per les possibles molèsties que el procediment li hagi pogut comportar. Actualment aquesta compensació oscil•la sobre els nou-cents euros segons el nombre de visites necessàries, els desplaçaments que hagin pogut ser necessaris o les vegades que s’hagués hagut de menjar fora de casa, per exemple.

Si és el desig de la donant, aquesta compensació també pot ser lliurada a una entitat sense ànim de lucre, a una residència d’acollida de nens o a una societat d’ajuda a les dones, entre altres possibilitats.

Donació d’òvuls i solidaritat

Quan una dona desitja quedar embarassada i no té la possibilitat de disposar dels seus propis òvuls, pot plantejar-se una adopció o bé pot recórrer a un programa de donació.

Al ser inclosa en un programa de donació, serà incorporada a una llista d’espera i haurà d’esperar que una altra dona li faci donació d’alguns òvuls, que seran fecundats amb el semen de la seva parella. Així, gràcies a la donació aquesta dona podrà tenir un fill que, d’altra forma, no hauria pogut concebre, i podrà viure ella mateixa l’embaràs i el part.

La donació és un acte de solidaritat perquè és un acte anònim, voluntari i altruista. És a dir, perquè no es pretén amb ell cap reconeixement directe ni gratificació per part de la persona que es beneficia del mateix. L’anonimat garanteix la intimitat de la donant i de la receptora i també ajuda a justificar la donació.

L’altruisme infon a la donació un caràcter d’entrega gratuïta que no comporta cap gratificació. Amb aquesta exigència, que també està explícita en la Llei, es garanteix l’absència de qualsevol mercantilisme en la donació i s’evita la possibilitat de comerç i per tant l’avantatge de l’accés a la donació per qüestions de riquesa personal, per exemple.

La voluntarietat explícita s’exigeix, finalment, per evitar que la donació pogués estar condicionada per coacció o qualsevol tipus de pressió que atemptés contra el dret de lliure elecció dels actes propis. Ha de quedar clar que la donant actua de forma totalment voluntària.

La teva primera visita, sense compromís