Inseminació artificial de donant (IAD)
Descarregar en pdf
Consisteix a col·locar en l’interior de l’úter o del canal cervical els espermatozous procedents d’un banc de semen. Per a això, és precís realitzar la monitorització d’un cicle menstrual en la dona amb la finalitat de detectar el moment de l’ovulació. El semen procedeix, en aquest cas, d’un donant anònim i s’empra quan no pot fer-se servir el semen de la parella per motius irreversibles (com alguns casos de càncer i azoospèrmia) o quan la dona no té parella masculina.
La inseminació artificial de donant és una tècnica simple i eficaç, perquè la mostra de semen presenta unes condicions òptimes de qualitat i quantitat d’espermatozous, ja que procedeix d’un home sa la producció espermàtica del qual s’ha estudiat prèviament amb la finalitat de descartar qualsevol patologia.
Desenvolupament de la inseminació artificial de donant
Primera fase : Control i estimulació de l’ovulació
Per a l’estimulació de l’ovulació s’empra l’hormona fol·licle-estimulant (FSH) i es realitzat un control del cicle mitjançant el seguiment ecogràfic del desenvolupament fol·licular en els ovaris. En comprovar que el nombre i mida dels fol·licles és adequat, es produeix la seva maduració mitjançant una altra hormona, anomenada LH (hormona luteoestimulant).
Segona fase : Obtenció de la mostra de semen
L’obtenció del semen del donant es realitza després de sotmetre’l a un complet estudi per assegurar la bona qualitat dels seus espermatozous i descartar qualsevol patologia. Els aspirants a donants són sotmesos a una sèrie de proves abans de ser acceptats: anàlisi de semen, anàlisi de sang i orina, exploració general, estudi de malalties de transmissió sexual i examen psicològic. Tots els donants han de ser majors d’edat i signar un document on garanteixen el seu consentiment perquè el seu semen sigui utilitzat en aquesta tècnica, a més d’assumir l’anonimat inherent a aquesta pràctica. El semen del donant es congela abans de la seva utilització.
Tercera fase : Inseminació
La inseminació es realitza de manera idèntica a la inseminació artificial conjugal (IAC), però amb la mostra de semen criopreservat procedent d’un banc de semen. Es carrega el semen en una fina cànula que s’introdueix en l’interior de l’úter el dia de l’ovulació. És un procés senzill, generalment indolor i molt similar a qualsevol altre procediment de la consulta del ginecòleg.
Tècnica indicada en…
Fins l’aparició el 1992 de la microinjecció espermàtica (ICSI), que permet la injecció d’un sol espermatozou dins de l’òvul, aquesta tècnica es feia servir en el cas d’homes amb patologia espermàtica severa, però actualment s’han restringit les indicacions als casos de malalties hereditàries, incapacitat dels testicles per fabricar espermatozous i inseminació en dones sense parella masculina.