INSEMINACIÓ ARTIFICIAL CONJUGAL (IAC)

Aquest procediment consisteix a col·locar en l’interior de l’úter de o del canal cervical de la dona espermatozous de la seva parella, prèviament seleccionats d’una mostra de semen. Per a això cal realitzar la monitorització d’un cicle menstrual de la dona amb la finalitat de detectar en moment de l’ovulació. D’aquesta manera s’aconsegueix, per una banda, evitar la barrera del canal cervical, i per una altra s’acosten els espermatozous al lloc de la fecundació, seleccionant en el laboratori els que posseeixen més mobilitat per tal de facilitar aquest pas.

La inseminació artificial és una tècnica simple i eficaç. I el seu índex d’èxit és notable. La qualitat inicial del semen és determinant en el resultat final, ja que donarà lloc a una inseminació artificial amb més o menys espermatozous mòbils recuperats (REM). Quan al tercer o quart intent d’inseminació artificial conjugal no s’aconsegueix l’embaràs, es recomana recórrer a tècniques més precises com la fecundació in vitro, que pot ser convencional o amb microinjecció intracitoplasmàtica d’un espermatozou (ICSI).

Desenvolupament de la inseminació artificial conjugal

Primera fase : Control i estimulació de l’ovulació

Per a l’estimulació de l’ovulació s’empra l’hormona fol·licle-estimulant (FSH) i es realitza un control del cicle mitjançant el seguiment ecogràfic del desenvolupament fol·licular en els ovaris. En comprovar que el nombre i mida dels fol·licles és adequat, es produeix la seva maduració mitjançant una altra hormona, anomenada LH (hormona luteoestimulant).

Segona fase : Preparació de la mostra de semen

El mateix dia en que es practicarà la inseminació, l’home entrega la mostra de semen (obtinguda per masturbació) al laboratori de fecundació assistida. La mostra es renta en medi de cultiu i els espermatozous mòbils es concentren mitjançant la centrifugació en gradients. Un cop seleccionats, es dissolen en una petita quantitat de medi de cultiu. Aquest procés pretén concentrar al màxim els espermatozous mòbils presents en la mostra de semen original i eliminar els espermatozous immòbils.

Tercera fase : Inseminació

Després d’aquest procés s’aconsegueix tenir un nombre molt elevat d’espermatozous mòbils (diversos milions) en un volum molt petit (0,3 ml.). Aquesta mostra, anomenada volum d’inseminació, es carrega en una fina cànula que s’introdueix en l’interior de l’úter el dia que s’espera l’ovulació. és un procés senzill, generalment indolor i molt similar a qualsevol altre procediment habitual de la consulta del ginecòleg.

 

Casos especials

Vasectomia

La inseminació artificial pot emprar-se quan l’home s’ha sotmès a una vasectomia i desitja tenir un fill. El semen s’obté per punció del conducte deferent i, si s’aconsegueix la mostra necessària, es prepara i s’empra per a la inseminació artificial. No obstant, les mostres obtingudes mitjançant aquest procediment no solen ser molt abundants, de manera que és probable que finalment es recomani recórrer a la fecundació in vitro.

Patologia urològica

La inseminació artificial conjugal pot utilitzar-se també amb èxit en certes situacions por freqüents, com és el cas d’homes que presentin ejaculació retrògrada (a l’interior de la bufeta urinària), cosa que succeeix després de cirurgia prostàtica. En aquest cas, s’obtenen els espermatozous mitjançant centrifugació del contingut vesical. També s’utilitza en certes patologies urològiques, com és el cas de les hipospàdies. Altres malalties que s’han beneficiat d’aquest tractament són les impotències resultants de paraplegies o tetraplegies, que permeten l’obtenció d’espermatozous mitjançant electroejaculació o punció de l’epidídim.

Càncer

En altres casos, la inseminació artificial pot també preparar-se amb antelació, quan l’home ha de ser sotmès a tractaments de quimioteràpia o radioteràpia (certs tractaments per al càncer), que acostumen a alterar les cèl·lules germinals productores d’espermatozous. En aquest cas, es poden congelar amb antelació vàries mostres de semen ejaculat (criopreservació), les quals es descongelen i es preparen en el moment que es desitgi una inseminació artificial.

 

Tècnica indicada en…

Factors femenins

Factor cervical, disfuncions ovulatòries o quan una de les trompes està alterada.

Factors masculins

Impotència, qualitat espermàtica dolenta.

Causes mixtes

Factors coitals o combinacions d’algun factor masculí i femení citat anteriorment.

Esterilitat d’origen desconegut (E.O.D.)

No se sap quin és el motiu de l’esterilitat, ja que després de l’estudi de la parella no s’ha pogut demostrar cap alteració.