FIV Fecundació in vitro amb òvuls propis i semen de banc

Aquesta tècnica consisteix a fecundar en el laboratori els ovòcits de la dona amb semen procedent d’un donant anònim, per posteriorment introduir els embrions en l’úter de la dona mitjançant transferència embrionària. El semen utilitzat presenta unes condicions òptimes de qualitat i quantitat d’espermatozous, ja que procedeix d’un home sa la producció espermàtica del qual ha estat estudiat prèviament amb la finalitat de descartar qualsevol patologia.

Desenvolupament de la FIV amb òvuls propis i semen de banc

Primera fase : Control i estimulació de l’ovulació

Per obtenir els ovòcits es realitza l’estimulació farmacològica de l’ovulació, mitjançant l’administració de l’hormona fol·licle-estimulant (FSH) i un control estricte del cicle menstrual mitjançant la determinació dels nivells hormonals en sang de l’hormona estradiol i seguiment ecogràfic del desenvolupament fol·licular en els ovaris. En comprovar que els nivells hormonals i que el nombre i mida dels fol·licles és adequat, es produeix la seva maduració mitjançant una injecció d’una hormona anomenada LH (luteoestimulant).

Segona fase : Obtenció de la mostra de semen

L’obtenció del semen del donant es realitza després de sotmetre’l a un complet estudi per assegurar la bona qualitat dels seus espermatozous i descartar qualsevol patologia. Els aspirants a donants són sotmesos a una sèrie de probes abans de ser acceptats: anàlisi de semen, anàlisi de sang i orina, exploració general, estudi de malalties de transmissió sexual i examen psicològic. Tots els donants han de ser majors d’edat i signar un document on donen el consentiment perquè el seu semen sigui utilitzat en aquesta tècnica, així com assumir l’anonimat inherent. El semen de donant es congela abans de ser utilitzat.

Tercera fase : Fecundació i transferència embrionària

Com succeeix en una FIV pròpia (amb gàmetes de la parella), els ovòcits es cultiven durant unes hores en medi de cultiu, mentre el semen es prepara convenientment (de forma similar que per a la inseminació artificial). Seguidament, el biòleg porta a terme la inseminació, que consisteix a col·locar els espermatozous (entre 50.000 i 100.000) en el medi de cultiu on es troben els ovòcits. L’endemà es comprova quants ovòcits han estat fecundats i es transfereixen els embrions a la receptora dos o tres dies després de la punció. Per a la transferència embrionària se selecciones de dos a tres preembrions, que s’introdueixen, juntament amb una petita quantitat de medi de cultiu, en un fi catèter. Aquest catèter serà canalitzat pel ginecòleg sota control ecogràfic abdominal fins el final de l’úter, on seran dipositats els embrions.

Quarta fase : Criopreservaci&#243

Els preembrions no transferits es congelen en nitrogen líquid (criopreservació) i s’emmagatzemen en el banc d’embrions del laboratori convenientment identificats. Aquests preembrions poden ser utilitzats en un cicle posterior si no es va obtenir l’embaràs en el primer intent. Lògicament això simplifica i abarateix el procediment, tot i que les tasses d’embaràs disminueixen.

Tècnica indicada en…

Aquesta tècnica s’empra quan la dona decideix afrontar la maternitat en solitari, quan la seva parella és una altra dona o quan s’han realitzat diversos intents previs sense èxit de fecundació in vitro amb semen de la parella. També s’utilitza en els casos d’azoospèrmia (quan l’home no té espermatozous) o, més rarament, quan l’home és portador d’una anomalia cromosòmica i, per motius ètics, la parella no considera la possibilitat de sotmetre’s al diagnòstic genètic preimplantacional (estudi de les característiques cromosòmiques de l’embrió abans de ser implantat en l’úter de la dona).

En el cas d’anomalies espermàtiques com l’oligozoospèrmia (baixa concentració d’espermatozous), l’astenozoospèrmia (baixa mobilitat) o la teratozoospèrmia (pocs espermatozous amb morfologia adequada), també es pot recórrer a la FIV amb semen de banc en el cas que els intents previs d’ICSI (fecundació in vitro amb microinjecció intracitoplasmàtica d’un espermatozou) no ha donat lloc a una gestació.