FIV Fecundació in vitro amb òvuls de donant i semen de la parella

Consisteix a fecundar els ovòcits procedents d’una donant amb el semen de la parella de la dona receptora i posteriorment introduir els embrions resultants en l’úter de la dona mitjançant una transferència embrionària. La receptora rep un tractament mèdic que permet a l’úter estar llest per rebre els embrions.La legislació espanyola estableix que la donació d’òvuls és anònima (no pot existir coneixement entre la receptora i donant, ni en el present ni en el futur) i voluntària (la comercialització de gàmetes i embrions està prohibida per la llei a Espanya. Les donants reben, no obstant, una compensació econòmica per la dedicació i el temps destinats a la donació). La llei estableix, a més, que les donants han de tenir entre 18 i 35 anys.

Desenvolupament de la FIV amb òvuls de donant

Primera fase : Selecció de la donant

Les donants són seleccionades en base a criteris mèdics molt estrictes. En primer lloc, es realitza un examen clínic per assegurar el bon funcionament ovàric i l’absència de patologies transmissibles (infeccioses o genètiques). Abans de poder donar els seus ovòcits, la donant es realitza una anàlisi de sang per descartar el risc de transmissió de malalties infeccioses (hepatitis B i C, HIV, cytomegalovirus, gonococ, clamídies i sífilis) i per determinar el seu grup sanguini, la seva hormonal basal i el seu cariotip. Es practica també una citologia i cultius del coll de l’úter i una ecografia pèlvica.

Aquests resultats són revisats per un metge que comprova també, mitjançant un qüestionari realitzat a la pacient, l’absència de malalties genètiques en els antecedents personals o familiars, mentre que un psicòleg avalua la salut mental de la donant. Finalment, la donant signa un consentiment, segons la llei espanyola, mitjançant la qual accepta donar el seus ovòcits a una parella que desitja un fill, la identitat del qual no intentarà mai conèixer.

Segona fase : Tractament de la donant

Les donants han de seguir un tractament d’estimulació ovàrica de dues setmanes de durada, que consisteix en l’administració d’injeccions subcutànies d’hormones, el desenvolupament del qual es controla mitjançant ecografies i anàlisis de sang (cinc respectivament). Els ovòcits es recuperen mitjançant una punció realitzada sota sedació.

Tercera fase : Fecundació i transferència embrionària

Com succeeix en una FIV pròpia (amb gàmetes de la parella), els ovòcits es cultiven durant unes hores enmig del cultiu, mentre el semen és convenientment preparat (de forma similar que per a la inseminació artificial). Seguidament, el biòleg porta a terme la inseminació, que consisteix a col·locar els espermatozous (entre 50.000 i 100.000) en el medi de cultiu on es troben els ovòcits. L’endemà es comprova quants ovòcits han estat fecundats i es transfereixen els embrions a la receptora dos o tres dies després de la punció. Per a la transferència embrionària se seleccionen de dos a tres preembrions, que s’introdueixen, juntament amb una petita quantitat de medi de cultiu, en un fi catèter. Aquest catèter serà canalitzat pel ginecòleg sota control ecogràfic abdominal fins el final de l’úter, on seran dipositats els embrions.

Quarta fase : Criopreservació

Els preembrions no transferits es congelen en nitrogen líquid (criopreservació) i s’emmagatzemen en el banc d’embrions del laboratori convenientment identificats. Aquests preembrions poden ser utilitzats en un cicle posterior si no es va obtenir l’embaràs en el primer intent. Lògicament això simplifica i abarateix el procediment, tot i que les tasses d’embaràs disminueixen.

 

Tècnica indicada en…

Dones sense funció ovàrica.

Dones que, per diversos motius, no produeixen òvuls. Les causes poden ser les següents:
Menopausa precoç que definim com el cessament prematur de l’ovulació (abans dels 40 anys). Aquesta situació, que afecta aproximadament a la meitat de les receptores d’ovòcits, té diferents causes:
- Idiopàtiques i desconegudes (el més freqüent)
- Genètiques
- Trastorns immunològics o autoimmunes
- Iatrogèniques, és a dir, conseqüència de procediments mèdics com la cirurgia ovàrica, quimioteràpia o radioteràpia.
- Menopausa natural: En el cas d’aquestes dones, la conveniència d’una donació d’ovòcits ha de ser avaluada en funció de la seva edat i del seu estat general de salut.

Dones amb funció ovàrica.

Es tracta de dones els ovaris de les quals són capaços de produir òvuls, però de qualitat inadequada o de dones portadores de malalties genètiques o anomalies cromosòmiques. Recorrem a la donació d’ovòcits en els següents casos:
- Fallades repetides de fecundació in vitro. En alguns casos, no s’aconsegueix l’embaràs amb les tècniques de reproducció assistida clàssiques. Pot haver-hi diverses causes:
- Baixa resposta a l’estimulació ovàrica
- Fallades repetides de la fecundació a causa de la baixa qualitat ovocitària
- Fallades repetides d’implantació d’embrions aparentment normals
- Fallada ovàrica oculta. Es tracta de dones amb regles regulars però que pateixen alteracions hormonals que indiquen una fallada ovàrica en fase inicial.