FIV Fecundació in vitro amb òvuls de donant i semen de banc
Descarregar en pdf
Primera fase : Selecció de la donant
Les donants són seleccionades en base a criteris mèdics molt estrictes. En primer lloc, es realitza un examen clínic per assegurar el bon funcionament ovàric i l’absència de patologies transmissibles (infeccioses o genètiques). Abans de poder donar els seus ovòcits, la donant es realitza una anàlisi de sang per descartar el risc de transmissió de malalties infeccioses (hepatitis B i C, HIV, cytomegalovirus, gonococ, clamídies i sífilis) i per determinar el seu grup sanguini, la seva hormonal basal i el seu cariotip. Es practica també una citologia i cultius del coll de l’úter i una ecografia.
Aquests resultats són revisats per un metge que comprova també, mitjançant un qüestionari realitzat a la pacient, l’absència de malalties genètiques en els antecedents personals o familiars, mentre que un psicòleg avalua la salut mental de la donant. Finalment, la donant signa un consentiment, segons la llei espanyola, mitjançant la qual accepta donar el seus ovòcits a una parella que desitja un fill, la identitat del qual no intentarà mai conèixer.
Segona fase : Tractament de la donant
Les donants han de seguir un tractament d’estimulació ovàrica de dues setmanes de durada, que consisteix en l’administració d’injeccions subcutànies d’hormones, el desenvolupament del qual es controla mitjançant ecografies i anàlisis de sang (cinc respectivament). Els ovòcits es recuperen mitjançant una punció realitzada sota sedació.
Tercera fase : Obtenció de la mostra de semen
L’obtenció del semen del donant es realitza després de sotmetre’l a un complet estudi per assegurar la bona qualitat dels seus espermatozous i descartar qualsevol patologia. Els aspirants a donants són sotmesos a una sèrie de probes abans de ser acceptats: anàlisi de semen, anàlisi de sang i orina, exploració general, estudi de malalties de transmissió sexual i examen psicològic. Tots els donants han de ser majors d’edat i signar un document on donen el consentiment perquè el seu semen sigui utilitzat en aquesta tècnica, així com assumir l’anonimat inherent. El semen de donant es congela abans de ser utilitzat.
Quarta fase : Fecundació i transferència embrionària
Com succeeix en una FIV pròpia (amb gàmetes de la parella), els ovòcits es cultiven durant unes hores enmig del cultiu, mentre el semen és convenientment preparat (de forma similar que per a la inseminació artificial). Seguidament, el biòleg porta a terme la inseminació, que consisteix a col·locar els espermatozous (entre 50.000 i 100.000) en el medi de cultiu on es troben els ovòcits. L’endemà es comprova quants ovòcits han estat fecundats i es transfereixen els embrions a la receptora dos o tres dies després de la punció. Per a la transferència embrionària se seleccionen de dos a tres preembrions, que s’introdueixen, juntament amb una petita quantitat de medi de cultiu, en un fi catèter. Aquest catèter serà canalitzat pel ginecòleg sota control ecogràfic abdominal fins el final de l’úter, on seran dipositats els embrions.
Cinquena fase : Criopreservació
Els preembrions no transferits es congelen en nitrogen líquid (criopreservació) i s’emmagatzemen en el banc d’embrions del laboratori convenientment identificats. Aquests preembrions poden ser utilitzats en un cicle posterior si no s’ha obtingut l’embaràs en el primer intent. Lògicament, això simplifica i abarateix el procediment, tot i que les tasses d’embaràs disminueixen.
Tècnica indicada en…
Aquesta tècnica es porta a terme en dones que presenten anomalies en la seva funció ovàrica, tant a causa de la seva edat com per motius desconegut, y recorren al semen de banc per diversos motius: bé perquè han decidit afrontar la maternitat en solitari, perquè la seva parella és una altra dona o perquè la parella masculina té problemes d’azoospèrmia (absència d’espermatozous) o altres anomalies espermàtiques.